Hola! Sóc la Montse Rubirola
Vaig néixer i créixer a Besalú, un petit i preciós poble de la Garrotxa.
Recordo que al primer curs de primària la mestra que tenia va trucar als meus pares per parlar sobre el meu inici de l’aprenentatge en la lectoescriptura. Pel que semblava, segons la professora, era molt bona en tots els temes orals però em costava llegir i també les matemàtiques i va recomanar que llegís una estona cada dia.
Els pares òbviament així ho van fer i recordo, i ells també m’ho confirmen, que les enrabiades per agafar un llibre i llegir eren una baralla constant: NO VOLIA LLEGIR.
Durant la ESO tinc molt present la sensació de fracàs amb les matemàtiques, les odiava i segueixen sense agradar-me gens.
Vaig néixer i créixer a Besalú, un petit i preciós poble de la Garrotxa.
Recordo que al primer curs de primària la mestra que tenia va trucar als meus pares per parlar sobre el meu inici de l’aprenentatge en la lectoescriptura. Pel que semblava, segons la professora, era molt bona en tots els temes orals però em costava llegir i també les matemàtiques i va recomanar que llegís una estona cada dia.
Els pares òbviament així ho van fer i recordo, i ells també m’ho confirmen, que les enrabiades per agafar un llibre i llegir eren una baralla constant: NO VOLIA LLEGIR.
Durant la ESO tinc molt present la sensació de fracàs amb les matemàtiques, les odiava i segueixen sense agradar-me gens.
Amb els coneixements que tinc i amb l’experiència de veure infants amb dificultats d’aprenentatge crec que el problema era que necessitava més temps per adquirir la base de la lectura i de les matemàtiques.
Sovint el sistema educatiu no ho permet i genera que alguns/es nens/es se sentin frustrats com em sentia jo.
Un dels motius pels quals vaig decidir fer la Diplomatura de Logopèdia va ser perquè recordava les meves vivències personals i pensava que potser d’aquesta manera podria ajudar algun/a nen/a a llegir o a pronunciar algun so.
Els casos que més m’agraden són els que sovint s’etiqueten “de difícils” perquè jo també em considero una “logopeda atípica”.
Un dels motius pels quals vaig decidir fer la Diplomatura de Logopèdia va ser perquè recordava les meves vivències personals i pensava que potser d’aquesta manera podria ajudar algun/a nen/a a llegir o a pronunciar algun so.
Els casos que més m’agraden són els que sovint s’etiqueten “de difícils” perquè jo també em considero una “logopeda atípica”.
ELS MEUS ESTUDIS
